INLAND EMPIRE

"INLAND EMPIRE"

Director: David Lynch

Actors: Laura Dern, Jeremy Irons, Justin Theroux, Harry Dean Stanton, Karolina Gruszka.

USA-Polònia-França, 2006. 172 min. Color.

Per fi ha arribat, per fi la tenim aquí. Si hi ha una pel.lícula que estigués esperant amb ansietat, sens dubte era la nova obra de David Lynch. I casi bé per sorpresa, quan ens pensavem que no s'estrenaria mai, de sobte ha arribat la nova obra mestre (potser és aviat per dir-ho, però ens la jugarem) de David Lynch.
Ja sabiem que el cine de Lynch era d'un altre món, però es que "INLAND EMPIRE" és senzillament d'una altre galaxia. A la sortida del cinema, un es queda (almenys és el que em va passar a mi) sense paraules. Qué és pot dir d'una pel.lícula (pel.lícula és una paraula correcta per definir "INLAND EMPIRE"?) com aquesta? Res. Seguir en l'estat hipnòtic (ja sé que es una paraula tòpica) en el qual Lynch t'ha submergit durant 3 hores. I llavors, el primer que et ve el cap, és que senzillament, un, tardarà molt, però molt, ha tornara veure una pel.lícula així. Potser haurem d'esperar a que Lynch torni a estrenar per tenir aquestes sensacions.
"INLAND EMPIRE" evidentment es una pel.lícula 100% David Lynch, però encara va molt més enllà. Tots ens vam sorpendre amb la capacitat de Lynch per reinventar-se encara més a "Mulholland drive". Creiem que aquesta pel.lícula i "Carretera perdida" per exemple eren radicals de veritat... però aquí esta "INLAND EMPIRE" per recordar-nos, que mai més farem servir la paraula radical de qualsevol manera. Tan a "Mulholland drive" com per exemple "Carretera perdida" (per citar les dos obres que més relació puguin tenir amb aquesta nova pel.lícula), Lynch donava un pas endavant en la seva manera d'entendre el cinema. A "INLAND EMPIRE" n'ha donat uns quants.
Però estem davant d'una pel.lícula difícil, difícil de veritat. Potser te molta veure amb aquestes dos pel.lícules, però també l'hauriem d'alinear amb "Cabeza borradora", ja que desde ara pertany a la part més dura de la seva filmografia. En aquest sentit haurem de veure com responen els seus fans. Ja que jo tinc la teoria de que hi han dos fans del Lynch. Els que accepten el Lynch més normal (sí es que es pot dir normal a algunes pel.lícules del Lynch) i els qui per exemple els hi faria mandra veure "Cabeza borradora". Bé doncs tots aquells els qui faci mandra la seva primera pel.lícula, els hi farà igual de mandra veure l'última...
I clar, jo ara haurida de parlar de "INLAND EMPIRE" però no em vegi capacitat. Té algun sentit analitzar una obra així? És una pel.lícula que (per sort) s'ens escapa. Però és la proba definitiva (si es que feia falta) del talent del Lynch. La seva capacitat per trasportar-nos a altres mons, i no sortir indemnes. Desde el primer segon de pel.lícula Lynch te guanyada la partida. Només amb el títol de crédit que anuncia la pel.lícula. És tan poc temps, en realitat és tan senzill, però quan a la pantalla llegim INLAND EMPIRE ja no hi ha escapatòria, estàs en el món de Lynch, i ell farà de tú el que vulguis. I llavors venen els 10 primers minuts més potents que és recordin del cine contemporani. Aquest principi, es absolutament indefinible, i tan fascinant, que en fi... per que parlar... Sí Sam Fuller deia que una pel.lícula tenia que començar com un cop de puny, i llavors intentar seguir el ritme, aquí Lynch ens llança tal com de punt que ens deixa tumbats a la butaca del cine sense opció de aixecar-nos. De veritat que l'arrencada de la pel.lícula es memorable. Com memorable es veure aquella noia, Karolina Grusza, la "Lost girl" plorant davant del televisor. Per molt abstracte que sigui tot el que ens proposa Lynch, sempre ens aconsegueix emocionar-nos...
Però no. En realitat parlar d'una pel.lícula així, no serveix de gaire. "INLAND EMPIRE" no està feta perque en parlem, sino perque la veiem. Ara em d'estar contents, de que arrel del Festival de Venècia, Lynch es plantés i no volgués remuntar aquestas pel.lícula.
I en fi, si tota l'obra de Lynch, la pots veure una vegada i una altre, amb "INLAND EMPIRE" també. Sempre trobarem noves coses fascinants amb cada visió d'aquesta inabarcable pel.lícula. De veritat, una fita del cinema modern. Lynch en estat pur multiplicat per mil. I es que és una pel.lícula per tornar a veure una altre vegada, i una altre, perque David Lynch ha fet una obra d'art que no ens l'acabarem mai. En seguirem parlant.