Ingmar Bergman és el meu director preferit: així de clar. Els meus començaments amb el director suec van ser una mica difícils. Les primeres obres seves que vaig veure són les més prestigioses: "El séptimo sello", "Fresas salvajes", "El manantial de la donzella" o "Un verano con Monika". Em van agradar molt les obres d'aquell cineasta que se suposava que era tan important, però no em van apassionar. Va passar el temps, i va arribar la pel.lícula clau, la que em va introduir de ple en el cinema de Bergman: "De la vida de las marionetas". I no va ser fàcil. El primer cop que vaig veure aquest film, vaig parar al cap de tres quarts d'hora, la pel.lícula s'em va fer molt angoixant, en aquells moments vaig començar a pensar que Bergman i jo no seriem gaire amics. Però al cap d'unes setmanes, vaig tornar a posar-me el vídeo de aquella pel.lícula i va cambiar tot. "De la vida de las marionetas" em va semblar una obra fascinant absolutament, una obra mestre d'aquestes que trastoquen com cap més. I a partir de llavors la fascinació per l'obra del cineasta suec va anar cap amunt. Va arribar la inigualable "Persona" (com una persona humana pot fer una pel.lícula així?), "Gritos y susurros", "Los comulgantes", "El silencio", "Fanny y Alexander", "La hora del lobo", "Pasión", "Sonrisas de una noche de verano". I es que Bergman té una de les llistes més impressionants d'obres mestres. I fins i tot després de la seva retirada ens va seguir regalant pel.lícules per a TV magnífiques: "En presencia de un clown", "Después del ensayo", i és clar la seva última pel.lícula "Saraband", una obra d'una bellesa total, incomparable en el cinema d'avui en dia.
També gràcies al Dvd, hem recuperat les seves primeres obres, per comprovar que als seus inicis ja estava el talent en brut de Bergman, un director que ha reinventat el cinema. Un home que ha portat el cinema a unes cotes d'expressivitat increïbles.
Reconec que jo encara esperava que Bergman ens regales alguna altre pel.lícula. Però aquest home que estava obsessionat amb la mort ens ha deixat. Tenia 89 anys.
Però no ens podem queixar. La filmografia que ens ha deixat, ens pot tenir ocupats molt i molt de temps. I és igual quantes vegades vegem "Persona", sempre ens semblarà una nova pel.lícula. Ens podem capbussar per sempre dins de les seves obres i veure noves troballes.
Ingmar Bergman ja no hi és, però encara que soni a tòpic, la veritat és que per sort, sempre tindrem les seves pel.lícules.
Bergman forever.
