Ha mort Michelangelo Antonioni

Quina setmana que portem. El dilluns Ingmar Bergman, i ahir Michelangelo Antonioni. Una noticia que per força posa trist a tot cinèfil. És curiós, perque Bergman i Antonioni en els últims anys tenien algun punt en comú. Els dos, durant força temps van estar una mica marginats per un cert sector cinèfil que els titllava de pesats i aburrits. Amb el temps Bergman ha tornat al seu pedestal i, realment és molt difícil discutir els seus enormes mérits.
També és difícil discutir el geni del director italià, però Antonioni, sembla una mica més marginat que Bergman. He sentit molt la mort del cineasta italià, però també he de dir que mai he estat un admirador de la seva obra.
Sempre que puc veure una pel.lícula d'Antonioni la miro, intentant entrar en el seu particular univers. Algun cop ho he aconseguit, com per exemple al principi i al final de "El eclipse" (tot i que tota la part central del film la trobo tremendament aburrida). Altres cops m'he sentit totalment al marge, "El desierto rojo". Algun cop m'he fascinat absolutament "Blow up", i una de les que més m'agrada és la primera de totes "Crónica de un amor". I potser és la que més m'agrada perque és la més normal...
Ara estaria bé que la televisió s'enrecordés del cineasta italià i programés pel.lícules d'ell, en especial "La aventura" que potser és la seva obra més mítica, i també de les més difícils de veure.
Sí, no m'agrada Antonioni, però cada cop que pugui veure un film seu, ho tornaré a intentar...