"La maman et le putain"

"La maman et le putain" és d'aquelles pel.lícules que un cop es veuen, ja no es poden oblidar mai més. Dirigida per Jean Eustache el 1973, vindria ser l'última parada de la "Nouvelle Vague". Una pel.lícula de 3 hores i 30 minuts, rodada en blanc i negre, en 16 mil.limetres, amb 3 personatges parlant tota l'estona. Una pel.lícula que tot i la seva durada és fa curta, una pel.lícula sobre els sentiments com poques vegades s'hagin rodat, una reflexió sobre el maig del 1968, una pel.lícula que també reuneix el millor de cineastes com Rohmer i Truffaut, dels quals Eustache en beu força. Però "La maman et le putain" no és un pastitx ni molt menys, és una obra molt original. Al igual que amb el cas Jean Vigo, ens quedarem amb les ganes de saber quines meravelles més hauria rodat Eustache, que és va suïcidar el 1981, als 43 anys. Només va rodar 2 llargmetratges, uns quants mitgmetratges, i curts.
Protagonitzada per Bernardette Lafont i el carismàtic Jean-Pierre Léaud, "La maman et le putain" és una obra esencial, una obra mestre que amb el pas dels anys no ha perdut res, tot el contrari, s'ha erigit en tot un monument del cinema dels anys 70.
Tristament, "La maman et le putain" és una pel.lícula difícil de veure. No està disponible en Dvd, ni és passa per les teles (fa anys canal plus la va oferir). A veure si algú s'anima a treure-la, i tots podem disfrutar d'aquesta obra mestre en condicions.