Programa doble

És una llàstima que ja no existeixin (o gairebé, als cines de Calella encara ho fan de vegadess) els programes dobles. Una solució es fer-lo tú mateix. T'en vas als Icaria, o als Verdi, tries dos pel.lícules i ja està. L'únic problema en això, és que et sortirà una mica car, però es el que hi ha...
També, però, pots fer-lo a casa teva, com vaig fer jo ahir. I realment no podia triar un programa doble millor per passar una tarda de diumenge. Atenció a les dos pel.lícules que vaig combinar:

Une femme est une femme, de Jean-Luc Godard. Un dels grans Godars dels anys 60, una pel.lícula una mica complicada de veure, però un cop més, un títol indispensable. Sí per exemple, a "Bande à part" Godard jugava amb el cine negre amb una mica de conya, aquí fa lo mateix amb el musical. De fet no hi ha gaire números musicals, però la utilització que Godard fa de la música ja és això. El que sorpren més d'aquesta pel.lícula (com de fet tot Godard) és la modernitat que despren. Quants directors en l'actualitat no matarien per fer una pel.lícula així? tan imaginativa i plena d'idees? Potser no és el millor Godard dels 60, però hi tenim totes les seves virtuts, i clar, tenim el plaer de veure una obra de la "Nouvelle Vague" en tota la seva esplendor. I clar, tenim Anna Karina. I, és clar, un cop més, toca enamorar-se d'ella. Hi ha algun cop d'evitar-ho? En fi, la conclusió és la mateixa que sempre que veig una pel.lícula del Godard. És un privilegiat, és un avançat a la seva època. Sí fa uns dies deiem Visca Resnais, avui diem Visca Godard.

Flesh for Frankenstein, de Paul Morrissey. Reconec que és una mica pervers, passar un diumenge veient aquesta pel.lícula, però.... m'ho vaig passar pipa!! Recordem una pel.lícula produïda per Andy Warhol, dirigida pel seu fidel Paul Morrissey (tot que hi ha qui diu, que no va dirigir el film ell), i l'inefable Joe D'Allessandro passejant per allà. I, és clar, lo millor, un Udo Kier, pel record... Ara, ha sortit en DVD tota aquesta colla de pel.lícules produïdes per Warhol. Jo recordo haver vist ja fa molt de temps el "Flesh", el "Trash" i tota la pesca. Recordo vagament, que no em van convencer gaire, i sobretot que em vaig aburrir força. Però aquesta relectura del mite de Frankenstein passat pel prisme d'aquesta gent, amb les seves gotes de erotisme, i sobretot el seus delirants tocs gores, m'han fet passar una molt bona estona.
I d'acord, no és una obra mestre, ni passarà a l'història del cinema, però no estaria bé més pel.lícules com aquesta? Perque el cinema s'ha tornat tan cobard i aburrit en algun dels seus gèneres? D'acord, estem davant d'un film, que en més d'un moment cau en el ridícul, però que carai, se la juga, i això està molt bé.

Bé, aquest ha estat el gran programa doble d'aquest diumenge. Un esplèndid Godard, i un delirant i divertidíssim producte de la factoria Warhol. Només faltava que m'hagués quedat despert per tornar a veure per La 2, aquella obra mestre de Truffaut "Las dos inglesas y el amor". Pel.lícula que no fa falta dir-ho, us recomano vivament (com el diumenge), com tot aquest cicle que La 2 dedica al cineasta francés.