Visca Alain Resnais!!!

A "Besos robados" del François Truffaut, un personatge deia: "Tots som excepcionals, tots som únics". Bé, clar que tenia raó, però hi ha gent que és única entre els únics. Un d'aquests és Alain Resnais. Jo ja tenia clar que Resnais era un geni. "Hiroshima mon amour", "El año pasado en Marienbad", "Providence", "On connait la chanson" o la irrepetible "Smoking / No smoking" només les podia fer un home amb un talent d'un altre món (com David Lynch, al qual jo li veig moltes influències de Resnais).
Aquests dies he pogut descobrir alguns dels títols que em faltaven del cineasta francés. "Mon oncle d'Amerique", "L'amour à mort", "Mélo" i "I want to go home". I en fí... 4 sensacionals pel.lícules. Valentes, arriscades, radicals: Molts cineastes actuals que van de moderns haurien d'apendre de Resnais.
És una llàstima que en els últims 25 anys només s'hagin estrenat dos pel.lícules d'ell: "Mon oncle d'Amerique" i "On connait la chanson". Al igual que amb el seu company de generació cinèfila Jacques Rivette, és lamentable el tractament que ha rebut de les nostres distribuïdores.
Seguirem parlant properament amb més calma d'aquest cineasta que segueix rodant i reinventant el cinema.