Tristam Shandy

Amb les pel.lícules que he vist de Michael Winterbottom sempre em passa el mateix. Tinc la sensació que Winterbottom és queda a meitat de camí. Em passava amb "24 hour party people", amb "In this World" i també m'ha passat amb aquest "Tristam Shandy". Això sí, hi ha una excepció a aquesta regla. "9 songs" em sembla una molt bona pel.lícula. Una obra molt rodona.
I "Tristam Shandy"... bé, la pel.lícula comença molt bé, molt divertida, i el seu desenvolupament és notable, però cap a la part final, un comença a notar que Winterbottom no acaba de rematar l'història.
Però en tot cas, té coses divertidíssimes, alguns acudits memorables. I també alguns de francament vulgars: els títols de crèdits finals són una mica vergonyosos. I al mig de tota l'història tenim a Steven Coogan (un actor potser una mica sobrevalorat). Un actor sens dubte divertit, però que pot a arribar a cansar una mica. I tenim també, moltes referències cinèfiles. Algunes musicals: entre altres podem escoltar les músiques de "El contrato del dibujante" i "Ocho y medio", l'obra mestre felliniana. I moltes cites, com aquella divertida escena en que una de les ajudants de rodatge comença a parlar de Bresson i Fassbinder.
En resum, una bona pel.lícula que no acaba de rematar la jugada. Una altre mostra del indubtable talent de Winterbottom. Però igual que amb les seves anteriors obres, seguirem esperant (amb l'excepció ja comentada de "9 songs") la seva obra rodona.