"Las consecuencias del amor" (Le conseguenze dell'amore) als cines Méliès

Quan agafem la cartellera per veure quines son les estrenes més interesants de la semana, sempre hem de mirar també la programació dels cines Méliès. Sempre fan pel.lícules de visió obligada. Aquesta semana, sense anar més lluny tenim dos Fellinis d'altura: "Amarcord" i "Fellini 8 1/2". Dos extraordinaries pel.lícules que a més, han influït enormement algunes pel.lícules posteriors. Sense anar més lluny dos obres de Woody Allen. "Recuerdos" i "Dias de radio" surten d'aquelles dos pel.lícules del cineasta italià.
També podem veure la segona pel.lícula de Jim Jarmusch: "Extraños en el paraíso", pel.lícula cabdal del cinema independent americà. I és anys després el cinema independent ja no és el mateix...
Però el Méliès també recupera algunes pel.lícules actuals. Aquesta semana, per exemple, tenim "Las consecuencias del amor"(Le conseguenze dell'amore) de Paolo Sorrentino. Aquesta pel.lícula va provocar una certa polèmica al Festival de Cannes de fa dos anys. Aquesta és l'història d'un home que desideix desde fa 10 en un hotel sense mantenir cap relació amb ningú. No sabem res d'ell, només que cada cert temps, transporta una maleta plena de diners. Però un día coneix a una cambrera, i a la seva peculiar feina, les coses se li compliquen. Toni Servillo dona vida a tan extravant personatge. "Las consecuencias del amor" és una d'aquestes pel.lícules que els hi agrada jugar amb diferents gèneres. El cine negre, l'humor més absurd, i una peculiar història d'amor és donen la mà en aquesta història.
"Las consecuencias del amor" però, és una d'aquestes pel.lícules que o t'enganxes i t'agrada o directament la trobes ridícula. Amb algunes d'aquestes escenes que depen de quin sigui el teu estat d'ànim les trobes molt encertades, o absolutament lamentables... Per exemple la seva escena final. I és que aquesta pel.lícula no estaria tan lluny de per exemple el cinema dels germans Coen (que a mi personalment no m'atreu gaire), però amb més sentit.
En tot cas, no estaria gens malament per qui no hagi vist aquesta pel.lícula, anar als cines Méliès i recuperar-la. I si no t'agrada, doncs bé, vas a veure un Fellini o un Jarmusch de primera època i solucionada la tarda...