Quines xorrades!

Quines coses que tenen alguns actors. Per bons que puguin ser, a vegades haurien de tenir la boca ben tancada. No només es cosa d'actors. Algun cop, hi ha algun director admirat que diu cada cosa, que pots arribar a pensar: "Aquest home és un geni?". També passa sovint amb músics, bons músics. I no se quina és la raó, però passa molt amb els actors espanyols. Tenen l'habilitat de dir grans tonteries sobre l'ofici d'actor. Recordo a la Paz Vega dramatitzan la seva interpretació a "Lucía y el sexo" i dient coses com: "M''he buidat completament amb aquest paper. Ara estic seca". Bé, no cito textualment, però més o menys anava així.
I aquest matí, m'he trobat amb Javier Bardem, en una entrevista al Periódico de Catalunya. Bardem, que ara s'ha convertit en l'última estrella solidaria (Com poden ser tan bones persones?), ha deixat anar una frase per l'història. Atenció:

"Actuar és un viatge cap a la bogeria amb bitllet de tornada. S'ha de perdre el control per tocar la corda de la creativitat. Des de la raó no es pot crear."

Que us sembla? Enrere queden les paraules de Marcello Mastroianni, que deia que per ell actuar era senzillament un joc. Un joc i prou.
Només dir per acabar, que a mi el Javier Bardem que m'agrada, és el dels principis. El de "Jamón, Jamón" o "Éxtasis". I que a mesura que han anat passant els anys i els papers, és indubtable que les pel.lícules a les quals ha participat han tingut cada cop més pes. Ha guanyat popularitat, i segurament diners. Però ho sento, per mí, el Bardem actor, ha perdut interés.